Distància i enyorança
companyes de la recança,
dels moments,
de les amistats,
mancança

I tot el temps viscut,
tot el que hem rigut,
dins del cor,
ben lligat, encimentat,
amb emoció
ben guardat

Si us plau,
guardeu-me el bocí,
el petit o gran tros de mi,
que us heu quedat,
fins que la llum us arribi a la fi.

Esbocinat tinc el cor,
i tots aquests trossets,
escampats per aquest món.
I ara em toca recompondre'l
intentar reomplir-lo
per a poder dur-lo
altre cop a tocar el blau cel

Però el trosset donat,
amb vosaltres ha quedat.
Quedeu-vos-lo com a penyora,
com a record,
d'una bella amistat.

I quan ens retrobem,
el trosset visitarem,
i l'omplirem, i l'engrandirem
i la dolorosa ferida,
amb la vostra amistat,
hi intentarem posar guarida.